IAC La Inseminació Artificial Conjugal (IAC) consisteix en la introducció d’una mostra de semen de la parella, prèviament tractada al laboratori, a l’interior de la dona i en hores pròximes a l’ovulació.

La IAC s’indica en aquelles dones que presenten algun dels següents factors d’esterilitat:

• Factor cervical com a alteracions en la qualitat del moc de la cèrvix uterina que impedeixen el pas dels espermatozoides cap a l’úter o les trompes de Fal·lopi, actuant com una barrera.
• Factor uterí com a anomalies anatòmiques o funcionals de l’úter. És el cas de les malformacions uterines, miomes uterins, endometriosis, adherències intrauterines, etc.
• Vaginisme o contracció involuntària dels músculs de la vagina, impedint el dipòsit del semen.
• Disfunció ovulatòria o ovulació irregular. És el cas de l’anovulació, síndrome d’ovaris poliquístics (SOP), etc.

La IAC també es recomana en aquells homes que presenten alguns dels següents factors d’esterilitat:

• Alteracions lleus de la qualitat del semen o seminograma alterat. S’observa una reducció de la qualitat, quantitat i morfologia dels espermatozoides.
• Incapacitat per a dipositar el semen a la vagina. Pot tractar-se d’una ejaculació precoç, impotència psicògena, hipospàdies o ejaculació retrògrada.
• Casos de oligoastenoteratozoospèrmia (OAT). Són mostres de semen amb baixa concentració, problemes de mobilitat i morfologia alterada dels espermatozoides.

Finalment, també es pot indicar una IAC en casos d’esterilitat per causes immunològiques. Pot ser deguda a la presència d’anticossos anti espermàtics (AAE) en el moc cervical, que s’uneixen als espermatozoides afectant la seva motilitat o fins i tot a la interacció entre els gàmetes (òvul i espermatozoide). La solució seria dipositar el semen del cònjuge directament en l’úter. D’aquesta manera, s’evita que les defenses de la vagina de la dona ataquin.

La biòpsia testicular és una intervenció quirúrgica d’un o tots dos testicles, que té com a finalitat:

• Diagnòstica: l’estudi histològic i/o citogenètica (meiosi) per a comprovar si la producció espermàtica és la correcta.
• Terapèutica: aconseguir espermatozoides vius després de disgregar el teixit testicular i realitzar una sèrie de rentades.

És una tècnica ambulatòria que s’efectua amb anestèsia local. La biòpsia testicular es realitza en casos d’absència d’espermatozoides en l’ejaculat (azoospèrmia secretora i/o obstructiva) i factor masculí sever (oligozoospèrmia severa). Després d’una biòpsia testicular sempre es farà FIV-ICSI.

Existeixen diverses tècniques per a la realització de la biòpsia testicular:

– TESE (Testicular Sperm Extraction): extracció d’espermatozoides del testicle per biòpsia. Incisió en el testicle i s’agafa un tros de testicle. És la tècnica més utilitzada.

– TESA (Testicular Sperm Aspiration): aspiració d’espermatozoides del testicle.

– MESE (Microsurgical Epididymal SpermExtraction): extracció d’espermatozoides de l’epidídim.

– MESA (Microsurgical Epididymal SpermAspiration): aspiració d’espermatozoides de l’epidídim.

– Micro-TESE: Biòpsia testicular realitzada baix microscopi quirúrgic. Permet identificar les zones dels túbuls seminífers on segurament es trobaran espermatozoides. S’obre el testicle de dalt a baix i amb el microscopi van mirant zona per zona buscant la concentració més gran d’espermatozoides.

La microinjecció espermàtica (ICSI) és una tècnica de reproducció assistida que consisteix a microinjectar un espermatozoide directament dins del citoplasma d’un ovòcit madur. Es duu a terme la ICSI a les 4 hores postpunció fol·licular, és a dir, 40 hores després de la descàrrega ovulatòria.

Les principals indicacions per a realitzar la microinjecció espermàtica són les següents:

• Factor masculí sever o moderat (oligozoospèrmia, astenozoospèrmia, teratozoospèrmia).
• Anejaculació i azoospèrmia obstructiva o secretora. En aquests casos, es requereix l’obtenció de la mostra del semen mitjançant l’aspiració espermàtica testicular (TESA) i/o biòpsia testicular (TESE).
• Causa immunològica (anticossos antiespermàtics).
• Mostres de semen zerodiscordants.
• Fallada o baixa taxa de fecundació en un cicle de FIV convencional anterior.
• Pacients amb indicacions de Diagnòstic Genètic Preimplantacional (PGT).
• Fallades repetides d’Inseminació Artificial Intrauterina (IAI) amb una esterilitat sense diagnòstic.
• Fallades de cicles de Fecundació In vitro previs.

FISH espermàtic (3/5/7 cromosomes)

La Hibridació In situ Fluorescent (FISH) és una anàlisi citogenètica del contingut cromosòmic dels espermatozoides. Consisteix a aplicar sondes d’ADN específiques per a regions cromosòmiques determinades que permeten enumerar els cromosomes analitzats i detectar possibles alteracions en el contingut nuclear de l’espermatozoide.

En l’anàlisi habitual s’avaluen els següents 5 cromosomes 13, 18, 21, X i I. No obstant això, en alguns casos, es poden analitzar tan sols 3 cromosomes (21, X i I), i en altres casos fins a un total de 7 cromosomes (13, 16, 18, 21, 22, X i I). Serà l’andròleg qui determini que opció és la millor.

S’aconsella dur a terme un FISH espermàtic en els casos següents:

• 1. Alteracions seminals: oligozoospèrmia, astenozoospèrmia o teratozoospèrmia.
  2. Espermatogènesi alterada.
  3. Avortaments de repetició.
  4. Fracassos de fecundació en cicles de fecundació in vitro (FIV) anteriors.
  5. Embarassos previs amb alteracions cromosòmiques.

Comet Fertility

L’assaig COMET permet valorar i diagnosticar la fragmentació d’ADN tant de cadena simple com de cadena doble en mostres d’esperma. És una prova que combina l’anàlisi de les mostres d’esperma en condicions de pH neutre i alcalí.

Amb el COMET neutre es detecten els trencaments de doble cadena, relacionades amb una major probabilitat d’avortament, i errors en el desenvolupament embrions. Mentre que, amb el COMET alcalí es detecten trencaments de cadena senzilla, relacionada amb la probabilitat d’embaràs natural.

Aquesta tècnica requereix personal especialitzat, per la qual cosa no ho poden fer tots els laboratoris. Consisteix en un procés similar a una electroforesi, on es descondensa l’ADN de l’espermatozoide a un pH determinat i se sotmet a un camp elèctric donant lloc a una migració diferencial en funció de la integritat d’aquest ADN. El resultat visual final, fruit d’aquesta migració en el gel de l’electroforesi, és una cua de longitud variable en funció del grau de fragmentació de l’ADN. A més fragmentació més és la longitud d’aquesta cua electroforètica.

Pot ser una tècnica indirecta a pH alcalí, requerint un pas previ de desnaturalització proteica, o una tècnica directa a pH neutre ometent el pas de desnaturalització previ.

Test de fragmentació espermàtica

L’assaig SCD (Sperm Chromatin Dispersion) és una tècnica indirecta, ja que requereix un pas previ de desnaturalització proteica. Permet mesurar la fragmentació de l’ADN espermàtic d’una manera fàcil, ràpida i sense necessitat d’equipaments complexos. Té com a inconvenient principal que no diferencia entre fragmentació de cadena senzilla i cadena doble en l’ADN espermàtic, només indica el percentatge de fragmentació d’aquest.

La tècnica de dispersió de la cromatina espermàtica (SCD) es basa en un procés controlat de desnaturalització de l’ADN, per a facilitar la posterior eliminació de les proteïnes que conté cada espermatozoide. D’aquesta manera, espermatozoides normals generen un halo format per bucles d’ADN al cap de l’espermatozoide, que no és present en aquells que tenen el seu ADN danyat.

D’aquesta manera, l’objectiu d’aquesta tècnica és valorar la fragmentació de l’ADN dels espermatozoides en funció de la grandària de l’halo format al voltant del cap.

DGP

La biòpsia embrionària és una tècnica de micromanipulació que consisteix a extreure una o diverses cèl·lules d’un embrió en divisió, en funció de l’estadi de desenvolupament embrionari, per a analitzar-les genèticament (diagnòstic genètic preimplantacional, PGT) i així poder seleccionar aquells embrions lliures d’una determinada alteració genètica abans de ser transferits a l’úter. El resultat possibilita la identificació d’anomalies en estadis previs a la implantació, evitant el desenvolupament d’anomalies genètiques i prevenint l’avortament espontani provocat per aquestes.

Es poden dur a terme 3 tipus diferents de biòpsies en un embrió:

– Biòpsia de corpuscle polar. Permet mantenir el volum embrionari intacte i es disposa de més temps per a l’anàlisi diagnòstica. No obstant això, no s’analitzen les contribucions paternes ni anomalies generades durant la divisió embrionària. És la que menys informació proporciona i pràcticament no s’utilitza actualment.

– Biòpsia de blastòmers. Permet obtenir informació materna, paterna i post zigòtica de les primeres divisions cel·lulars. A més, els blastòmers són cèl·lules totipotents de manera que sembla no afectar el desenvolupament embrionari. No obstant això, es produeix una reducció important del volum cel·lular de l’embrió. Actualment s’utilitza molt poc.

– Biòpsia de trofectoderma. Permet analitzar un major nombre de cèl·lules traduint-se en un menor grau de mosaïcisme, també permet detectar anomalies paternes, maternes i postzigòtiques. A més, la massa cel·lular interna de l’embrió es manté intacta, no es manipula el volum cel·lular de l’embrió pràcticament, hi ha menys casos sense diagnòstic, es necessiten menys embrions per a analitzar i, com a conseqüència, el cost de la tècnica és menor. No obstant això, requereix una taxa de blastocist alt, un sistema de cultiu molt optimitzat, un laboratori específic molt ben preparat i tenir un bon sistema de vitrificació. Existeix la possibilitat de no disposar de blastocistos disponibles a analitzar.

A Espanya la tècnica que més s’utilitza és la biòpsia de trofectoderma en dia 5 o 6 de cultiu embrionari, és a dir, l’extracció d’un fragment del trofectoderma (4-5 cèl·lules aproximadament) dels embrions en estadi de blastocist per a diagnosticar-los genèticament.

Les principals indicacions on es recomana realitzar una biòpsia embrionària són les següents:

• Edat materna avançada.
• Avortaments de repetició.
• Factor masculí sever.
• Fallades reiterades d’implantació.
• Alteracions cromosòmiques i malalties monogenètiques.

Fertile Chip

El xip FERTILE® és un senzill i innovador dispositiu de selecció d’espermatozoides, que mitjançant la tècnica de microfluïds, selecciona els espermatozoides més sans per a la FIV-ICSI. Aquesta tècnica imita les condicions de selecció espermàtica del tracte genital femení quant al número i la integritat dels espermatozoides que arriben fins a l’ovòcit. És especialment útil en pacients que presenten una elevada taxa de fragmentació de l’ADN espermàtic.

Els espermatozoides seleccionats amb xip FERTILE® mostren una millor morfologia, baixes taxes de fragmentació d’ADN i menor quantitat d’espècies reactives d’oxigen (ROS), que altres mètodes tradicionals.

MACs

La Separació Magnètica per Columnes de Anexina V (MACS) és una tècnica de selecció que aplicada a mostres de semen ens permet eliminar espermatozoides aptòtics (que han iniciat el procés de mort cel·lular) de l’ejaculat. L’espermatozoide quan inicia el procés d’apoptosi té la fosfatidilserina en la membrana interna que s’externalitza i actua com a marcador de l’apoptosi primerenca. Aquesta tècnica aprofita l’elevada afinitat de l’anexina V per a reconèixer aquesta fosfatidilserina (marcador apoptòtic) en presència de calci. La mostra de semen s’incuba amb aquesta anexina V conjugada amb esferes de ferro biodegradable i, posteriorment, es fa passar per una columna sotmesa a un camp magnètic. D’aquesta manera, els espermatozoides apoptòtics es quedaran retinguts en la paret de la columna, mentre que els no apoptòtics són recuperats per elució a la sortida d’aquesta. Serà aquesta fracció utilitzada en els tractaments de reproducció assistida.

Aquesta tècnica es pot aplicar en aquelles parelles on l’home presenta una elevada fragmentació de l’ADN espermàtic.

FIV-ICSI amb òvuls de donant

La FIV amb òvuls de donant (ovodonació) és un tractament de reproducció assistida en el qual una donant anònima cedeix voluntàriament els seus ovòcits. Els òvuls donats són fecundats amb espermatozoides seleccionats de la teva parella. És un mètode senzill i segur, amb unes taxes d’èxit molt elevades per cada transferència.

El procés per a dur a terme una FIV amb òvul de donant és exactament el mateix que en el cas d’una Fecundació In vitro convencional, tret que l’estimulació ovàrica i la recuperació dels òvuls se li realitzen només a la donant.

S’aconsella l’ovodonació a totes aquelles dones que no poden utilitzar els seus propis òvuls. Això pot deure’s a una edat avançada, una intervenció quirúrgica, fallada ovàrica prematura (FOP), una malaltia hereditària la transmissió de la qual no es pot evitar, o després de diversos fracassos repetitius de cicles de FIV anteriors realitzats amb òvuls propis.

FIV-ICSI amb semen de donant

La FIV amb semen de donant és un tractament de reproducció assistida igual al procés de Fecundació In vitro convencional, però utilitzant el semen procedent d’un donant anònim. Al donant, per Llei, se li exigeix garantir uns paràmetres seminals excel·lents i superar controls analítics, físics i psicològics per a garantir per a evitar qualsevol mena de risc. A més, es triarà aquell donant de semen les característiques fenotípiques del qual i immunològiques s’assemblin més als teus o als de la teva parella.

El procediment és idèntic al descrit per a la FIV convencional, excepte que la inseminació dels teus òvuls es durà a terme amb els millors espermatozoides seleccionats del donant. El semen de donant, que procedeix del Banc de Semen, i les seves característiques de qualitat òptimes asseguren unes elevades taxes d’èxit gestacional.

S’aconsella aquesta tècnica en els següents casos: quan el marit presenta una azoospèrmia secretora, és a dir, quan els testicles no produeixen espermatozoides i, per tant, no s’observen espermatozoides en l’ejaculat; parelles en les quals l’home pot transmetre malalties genètiques greus a la descendència, que no es poden evitar amb el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (PGT); parelles sense èxit gestacional després de diversos cicles de FIV-ICSI amb semen del marit; dones casades amb parella femenina; i dones sense parella que vulguin tenir un fill.

FIV-ICSI amb òvuls i espermatozoides de donants

La FIV amb òvuls de donant i semen de donant (o doble donació) és un tractament de reproducció assistida en el qual a una dona receptora se li transfereixen embrions generats a partir dels òvuls i els espermatozoides de donants anònims. En tractar-se de gàmetes procedents de donants, seleccionats sobre la base dels diferents criteris, permet aconseguir un major percentatge d’èxit per transferència embrionària.

En aquest cas, es realitza una selecció dels donants de semen i òvuls idonis per a tu i, posteriorment, es realitza una preparació hormonal de l’úter receptor, prèvia a la transferència del millor embrió.

S’aconsella aquesta tècnica en els següents casos: parelles en les quals la dona té una reserva ovàrica compromesa, bé per edat avançada o per fallada ovàrica prematura (FOP), i l’home presenta una azoospèrmia secretora, amb absència d’espermatozoides en l’ejaculat per falta de producció d’espermatozoides en el testicle; dones sense parella i amb una funció ovàrica compromesa que vulguin ser mares; i dones amb parella femenina i una reserva ovàrica compromesa que vulguin ser mares.

Finalment, amb la finalitat de garantir la compatibilitat genètica dels gàmetes procedents d’aquests donants, es recomanarà realitzar un test de compatibilitat genètica de portadors de malalties recessives per a evitar el naixement d’un nadó amb alguna malaltia o trastorn hereditari.