Inseminació artificial o fecundació in vitro: en què es diferencien?

Segurament has sentit parlar alguna vegada de la inseminació artificial i/o la fecundació in vitro. Totes dues es caracteritzen per ser tècniques de reproducció assistida, però són molt diferents i sovint se les confon. En aquest article t’explicarem cada tècnica amb detall i quan és millor recórrer a una tècnica o una altra.

La inseminació artificial (IA)

La inseminació artificial(IA) és una tècnica de reproducció assistida que consisteix a facilitar la trobada de l’oòcit i els espermatozoides dipositant el semen a l’úter de la dona. La inseminació artificial permet que aquelles dones que tenen problemes per quedar-se embarassades de manera natural augmentin considerablement les seves probabilitats d’èxit.

Per garantir uns bons resultats en aquesta tècnica és imprescindible que no hi hagi cap tipus d’obstrucció tubàrica. L’obstrucció de les trompes de Fal·lopi impossibilitaria el pas de l’òvul, procedent de l’ovari, i la trobada d’aquest amb els espermatozoides dipositats a la cavitat uterina, de manera que mai es arribarien a trobar i no es produiria la fecundació.

Hi ha dos tipus d’inseminacions artificials segons la base de la procedència del semen:

Inseminació Artificial Conjugal (IAC): quan el semen procedeix del cònjuge. Es recomana realitzar una IAC en els següents casos:

• Parella dona-home aparentment fèrtil que no aconsegueix l’embaràs després d’haver intentat moltes vegades.
• Quan la parella masculina presenta problemes lleus de concentració o mobilitat dels espermatozoides, impotència o altres causes anatòmiques.
• Dones amb endometriosi o alguna causa anatòmica que dificulta l’embaràs.

Inseminació Artificial de Donant (IAD): quan el semen procedeix d’un donant i/o banc de semen. Es recomana realitzar una IAD en els següents casos:

• Dones amb desig gestacional sense una parella home.
• Quan la parella masculina presenta un seminograma alterat i/o mala qualitat espermàtica.
• Quan la parella masculina pateix alguna malaltia genètica hereditària que es transmetria a la descendència.

La Fecundació In Vitro (FIV)

La fecundació in vitro (FIV) té com a objectiu principal la simulació del procediment natural i fisiològic de fecundació in vivoen condicions de laboratori. Consisteix en inseminar cada òvul amb un espermatozoide al laboratori per generar embrions i, després deixar-los 3 – 5 dies en cultiu a l’incubador, es transfereix el millor embrió a l’úter de la dona. Per tant, s’intenta imitar el procés de fecundació, però fora del cos de la dona. És un procés molt flexible i pot realitzar-se de les següents formes:

• Amb òvuls i semen propis d’una parella home-dona.
• Amb òvuls propis i el semen d’un donant.
• Amb òvuls d’una donant i semen de la parella masculina. Es diu ovodonació.
• Amb òvuls i semen de donant. Es diu doble donació.

Es recomana fer una FIV en els següents casos:

• Fallades previs i repetits d’Inseminació Artificial (IA) amb una esterilitat desconeguda.
• Quan l’home presenta un factor masculí sever o moderat.
• Quan la dona té una obstrucció tubàrica a les trompes de Fal·lopi i, per tant, no pot haver contacte entre l’òvul i l’espermatozoide per un motiu físic.
• Quan una dona presenta una quantitat i/o qualitat d’òvuls insuficient i ha de recórrer als òvuls de donant (ovodonació).
• Dones de endometriosi o pacients seropositius.

Comparativa entre la inseminació artificial i la fecundació in vitro

• Inseminació artificial: complexitat baixa, més econòmica (≈ 600€), per problemes de fertilitat lleus o dones que recorren a semen de donant, durada aproximada de 15 dies, taxa d’èxit aproximada del 15%.
• Fecundació In Vitro: complexitat alta, més cara (≈ 5.000€), per problemes de fertilitat severs o fallades previs de cicles d’IA, durada aproximada de 20 dies, taxa d’èxit pot arribar al 60% amb ovodonació.

A Conceptum Fertilitat podem presumir de tenir unes taxes d’èxit elevades en totes les nostres tècniques de laboratori. Contacta’ns i nosaltres fem la resta. www.conceptum.es/