Menopausa Precoç: símptomes, diagnòstic i tractament.

Fogots, insomni, irritabilitat, canvis d’humor, augment de pes… són totes paraules no grates perquè auguren l’arribada de la tan temuda menopausa. Descobreix en aquest article tot el que has de saber sobre la menopausa prematura.

Primer de tot convé recordar, que, malgrat el desagradables que prometen ser els símptomes, aquesta és una fase natural de el cos femení, que indica el cessament de la funció de l’ovari. L’edat mitjana de la menopausa es marca en els 51 anys, de manera que el normal és que passi entre els 45 i 55 anys. No obstant això, en un 1% de les dones l’ovari deixa de funcionar abans dels 40. Com aquest cessament ocorre abans del previst, ja no es tracta d’una etapa pròpia i natural de la dona, sinó d’una alteració coneguda com menopausa precoç.

Símptomes de la menopausa precoç

Per recomanació de la Societat Espanyola de Fertilitat, els metges prefereixen parlar de fallada ovàrica precoç (FOP) o insuficiència ovàrica precoç (IOP), per distingir la patologia de la menopausa que ocorre naturalment. No obstant això, els seus símptomes són molt similars i d’ells hem sentit parlar tantes vegades: fogots, mals de cap, suors nocturns, alteracions de la son, taquicàrdies, irritabilitat, sequedat vaginal i cutània, disminució del desig i dolor en les relacions sexuals, acumulació de greix… Encara que, per descomptat, el primer senyal que dóna la veu d’alarma és la desaparició de la menstruació a primerenca edat(fins i tot abans dels 30 anys).

Causes de la menopausa precoç

Si bé naixem amb un nombre d’òvuls determinat (entre 300.000 i 400.000), a partir de la pubertat i amb cada menstruació, els anem alliberant i perdent, fins que aquesta reserva s’acaba en l’època menopàusica. En dones amb menopausa precoç o FOP, aquesta reserva comença sent reduïda, de manera que s’acaba molt abans.

La gran diferència entre menopausa i FOP són les causes. En la majoria dels casos, l’origen del FOP és idiopàtic, és a dir, desconegut. Altres causes són més evidents són els tractaments oncològics (quimio o radioteràpia), una cirurgia o extirpació de l’ovari o les malalties autoimmunes. També podria haver-hi un component genètic.

Per tant, si hi ha antecedents familiars de menopausa precoç, és aconsellable examinar la reserva ovàrica (nombre d’òvuls).Una bona edat per fer-ho és a partir dels 25 anys, a través d’analítiques i revisions ginecològiques.

Conseqüències de la menopausa precoç

Les principals funcions de l’ovari són: l’alliberament d’òvuls i la secreció d’hormones, com els estrògens. Per aquesta raó, quan l’ovari deixa de funcionar, es plantejarà, llavors, una insuficiència d’òvuls i d’estrògens. Llavors, una primera conseqüència del FOP és la infertilitat. Convé saber que probablement la dona amb FOP no podrà tenir fills amb els seus òvuls. De fet, el percentatge d’embarassos espontanis és de només el 5%.

La segona conseqüència del FOP és que augmenten altres riscos. Aquesta vegada relacionats amb la manca d’estrògens, les hormones que, a més de permetre que la dona sigui fèrtil, mantenen la massa òssia i la salut cardiovascular. També milloren la funció cognitiva (memòria), la secreció de les mucoses, l’estat de la pell i els cabells… D’aquesta manera, un dèficit d’estrògens pot perjudicar la salut d’ossos, cor, tiroide, producció d’altres hormones, etc. Per això, és tan important tractar aquest trastorn, encara que no es té intenció de tenir fills.

Solucions i tractament de la menopausa precoç

El tractament habitual són anticonceptius orals o teràpia hormonal. Es substitueixen les hormones que els ovaris haurien de produir per evitar les conseqüències a curt i llarg termini. No és que l’ovari torni a funcionar ni a tenir òvuls. Així doncs, si es vol l’embaràs, s’ha d’acudir a un tractament de fecundació in vitro (FIV).

Si la dona amb menopausa prematura no desitja un embaràs, se li pot administrar un dels tractaments següents: (A) Píndoles anticonceptivesque contenen estrògens i un progestagen (anticonceptius orals combinats); (B) Teràpia hormonalque conté una dosi més alta d’estrògens, presa cada dia, i un progestagen o progesterona, presa durant de 12 a 14 dies cada mes (teràpia hormonal cíclica).

El tractament per a la menopausa és principalment hormonal i et permetrà conservar una bona qualitat de vida. Si notes algun d’aquests símptomes i et preocupa, no t’ho pensis i demana hora. Estarem encantats d’assessorar-i d’ajudar-te.