No aconsegueixo quedar-me embarassada: possibles causes i solucions

Els trastorns de fertilitat són més comunes del que semblen i afecten un 10-15% de les parelles amb desig gestacional i en edat fèrtil. Et trobes en aquesta situació? Llegeix atentament el nostre post.

Quan una parella té problemes per a concebre és important realitzar un estudi complet de fertilitat a tots dos membres de la parella amb la finalitat de donar amb un diagnòstic precís i buscar quina és la millor solució per a posar fi al problema.

Esterilitat: tipus i diferència amb infertilitat

En primer lloc, es defineix el concepte d’esterilitat com la incapacitat per a aconseguir un embaràs al cap d’un any d’exposició regular al coit sense anticonceptius.

Es considera esterilitat primària quan mai s’ha aconseguit un embaràs sense tractament. Mentre que, es parla d’esterilitat secundària quan després d’una gestació aconseguida sense tractament passen més de 12 mesos sense aconseguir un nou embaràs.

És comú diferenciar entre esterilitat, quan hi ha dificultat per a aconseguir un embaràs, i infertilitat, davant la impossibilitat de dur a terme l’embaràs. No obstant això, en alguns àmbits tots dos termes s’utilitzen com a sinònims per a definir les parelles amb algun problema per a tenir fills.

Causes de l’esterilitat

La causa de l’esterilitat és masculina en un 30% dels casos, femenina en un altre 30% i mixta, és a dir, femenina i masculina, en el 20% dels casos. No obstant això, quan l’estudi diagnòstic de la parella descarta altres causes possibles d’esterilitat, es parla d’esterilitat idiopàtica o sense diagnòstic i, per tant, es tracta d’un diagnòstic per exclusió. Això no vol dir que no hi hagi cap raó per a explicar l’esterilitat, sinó que la causa encara no s’ha pogut identificar. Aproximadament, en un 20% de les parelles estèrils pertanyen a aquest grup.

Cal tenir en compte que l’esterilitat pot ser provocada per un factor únic o diversos factors concomitants. Es classifiquen en: factors masculins, factors femenins i/o altres factors (immunològics o psicològics).

Possibles factors d’esterilitat femenins:

• Factor ovàric i/o problemes d’ovulació. Menstruacions doloroses o irregulars.
• Edat materna avançada. A partir dels 35 anys el potencial reproductiu disminueix, sobretot després dels 40 anys, on la possibilitat d’embaràs és menor del 10%.
• Factor tub-peritoneal. Pot deure’s a alguna mena de lesió i/o obstrucció en les trompes de Fal·lopi.
• Endometriosi. Quan el teixit endometrial no uterí es troba fora de la cavitat uterina.
• Altres factors de risc: miomes; malalties de transmissió sexual, com chlamydia o gonorrea; malalties cròniques, com a diabetis, càncer, malaltia de tiroides, asma o depressió; malaltia inflamatòria pèlvica; cirurgia pèlvica o abdominal; estrès crònic o temporal.
• Presa d’alguns tipus medicaments com alguns esteroides o antidepressius, en els últims mesos o actualment.
• Variacions del pes superiors al 25%, en els últims mesos o actualment.

Possibles factors d’esterilitat masculins:

• Alteracions del tracte genital, que impossibilita dipositar el semen en el fons de la vagina durant el coit.
• Problemes d’erecció. Alteracions en la producció del semen. Es produeix una disminució de la qualitat i la quantitat del semen.
• Situació anòmala del meato urinari, curvatures molt pronunciades del penis o una gran disminució d’aquest.
• Altres factors de risc: malalties de transmissió sexual, com chlamydia o gonorrea; antecedents de galteres després de la pubertat; malalties cròniques, com a diabetis, càncer, asma, malaltia de la tiroide o depressió; tumors testiculars; criptorquídia; estrès crònic o temporal.
• Presa d’alguns tipus de medicaments com alguns esteroides o antidepressius en els últims mesos o actualment.
• Realització d’activitat física excessiva o si, actualment, munta amb bicicleta sovint i/o llargues distàncies.
• Variacions del pes superiors al 25%, en els últims mesos o actualment.

Quins tractaments i/o solucions existeixen per a l’esterilitat?

En primer lloc, és sempre recomanable acudir a consulta per a realitzar un estudi complet de fertilitat a tots dos membres de la parella. Una vegada realitzat l’estudi inicial de fertilitat i diagnosticat el problema, se’ls oferirà a els/les pacients totes les solucions possibles i se’ls orientarà cap a un tractament òptim per a aconseguir el somni de concebre un bebè sa a casa. Els tractaments, generalment, són els següents:

• Inseminació artificial (IA). Consisteix en la introducció d’una mostra de semen de la parella (IAC) o donant (IAD), prèviament tractada en el laboratori, a l’interior del tracte genital de la dona i en les hores pròximes a l’ovulació.
• Fecundació In vitro (FIV). Consisteix en la unió de l’òvul amb un (FIV-ICSI) o varis (FIV convencional) espermatozoides en el laboratori, amb la finalitat d’obtenir embrions de bona qualitat que puguin, després de la seva transferència a l’úter matern, donar lloc a un embaràs.
• Ovuldonació. Es realitza una FIV (Fecundació In vitro) amb la particularitat que els òvuls procedeixen d’una donant i els espermatozoides són de la parella receptora. També pot utilitzar-se semen que sigui de donant en aquells casos on volen ser mares en solitari. La donació d’òvuls permet donar l’oportunitat de ser mare a aquelles dones que d’una altra manera no podrien tenir fills.
• FIV amb PGT-A. Consisteix en la combinació de Fecundació In vitro (FIV) i el diagnòstic genètic preimplantacional per a detectar aneuploïdies o alteracions cromosòmiques en els embrions. Així, es garanteix la transferència del millor embrió, disminuint el risc d’avortament i el temps per a aconseguir l’embaràs, i augmentant les probabilitats de tenir un bebè sa, lliure de malalties com la síndrome de Down, Turner o Klinefelter.

Si encara així t’ha quedat algun dubte o vols realitzar la teva pròpia pregunta,

No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres!