Què puc fer amb els embionts sobrants

Sens dubte, una de les preguntes més freqüents que tenim com a pacients a l’hora d’iniciar un Tractament de Reproducció Assistida (TRA) és què passa amb els embrions sobrants d’aquestes tècniques. No et preocupis! T’expliquem tot el que has de saber sobre el tema en aquest article.

En el moment de començar un cicle de Fecundació In Vitro (FIV) el nostre major interès per descomptat, i en el qual focalitzem tota la nostra atenció, és aconseguir un embaràs, i moltes vegades no donem com a bo un cicle si no hem pogut congelar embrions, i quants més millor… per si no s’aconsegueix l’embaràs tenir més oportunitats. Però això realment és una veritat a mitges. Des del punt de vista del professional, un bon cicle de Fecundació in vitro (FIV) és aquell en el qual s’aconsegueix un embaràs evolutiu, independentment de si s’aconsegueixen embrions sobrants que puguin ser criopreservats per a la posterior utilització, ja que això va a dependre de múltiples factors (qualitat embrionària, tècnica seleccionada). No obstant això, no sempre pensem en què fer realment amb aquests embrions sobrants.

Destinacions dels embrions criopreservats

Segons la Llei de Reproducció Assistida 14/2006 el destí dels embrions criopreservats sobrants d’un cicle de Tècniques de Reproducció Assistida (TRA) podrà ser:

• La utilització dels mateixos per la pròpia parella. Aquesta opció es reserva per al cas que ens trobem amb un fracàs en el primer intent de el cicle en fresc, perquè en el futur puguis donar-li un germanet/a al nadó que ja tens a casa, o bé per acumulació d’embrions per a casos específics (com és el Diagnòstic Genètic Preimplantacional), etc. Podrà ser efectuada en qualsevol moment mentre que la dona reuneixi els requisits clínics adequats. En aquest punt cal fer especial esment a l’edat de la pacient, ja que pot ser un dels factors més limitants. És important tenir en compte que les dones tenen les mateixes possibilitats d’èxit en els tractaments de reproducció assistida amb embrions frescos que amb embrions congelats.
• La donació amb fins reproductius. És a dir, la donació a altres parelles. Aquesta segona possibilitat arriba quan ens trobem amb pacients que, per determinades circumstàncies (dones soles, malalties hereditàries, raons econòmiques, etc.), decideixen acudir a l’adopció d’embrions. Es requereix l’actualització de la serologia, i que la dona donant tingui menys de 35 anys en el moment de l’obtenció dels oòcits que han donat lloc als embrions que seran donats. En aquest supòsit, un cop realitzada tal donació la dona/parella donant perd qualsevol dret sobre els embrions, i les receptores i els fills nascuts, tindran dret a la informació general, sense revelar en cap circumstància la seva identitat.
• La donació amb fins a la investigació. Un altre possible destí per als embrions criopreservats és la donació altruista a la investigació biomèdica, sempre en centres autoritzats i amb projectes autoritzats. Aquesta opció sol ser una de les més utilitzades per la majoria de les parelles, si bé cal tenir en compte que actualment a Espanya no hi ha estudis que requereixin de la utilització d’aquest tipus de material biològic, degut principalment als aspectes ètics i requeriments legals que comporten. Per tot això, aquests embrions solen quedar emmagatzemats en els bancs de nitrogen líquid per un temps tant indefinit com incert. En el moment en que foren requerits embrions per a una línia d’investigació, es faria arribar els pacients el consentiment i el tipus d’estudi a què serien destinats, havent de ser retornats degudament emplenats.
• El cessament de la seva conservació sense altra utilització. L’elecció d’aquest últim supòsit suposa la destrucció dels embrions emmagatzemats fins a aquest moment un cop finalitzat el termini màxim de conservació establert per la Llei sense que s’hagi optat per cap de les opcions anteriors. Per poder optar a ell, i tal com marca la llei, seran necessaris dos informes de dos especialistes aliens a el centre en què es desaconselli l’embaràs de la pacient. Per tant, la impossibilitat d’embaràs ha de quedar demostrada segons la Llei de Reproducció Assistida.

La decisió presa inicialment i que figura en el consentiment de Fecundació in vitro (FIV) pot ser ratificada o rectificada posteriorment. Mentre que els embrions segueixin criopreservats, caldrà l’abonament de la quota anual que correspon a la despesa del nitrogen líquid. Si després de dos venciments consecutius de les quotes de conservació és impossible obtenir la renovació de la decisió de la dona/parella, els embrions passaran a disposició el centre, podent ser destinats a qualsevol dels supòsits autoritzats per llei. És per això, i per les raons ètiques pel que alguns supòsits suposen per a les parelles, que cal ser molt conscients que no sempre la criopreservació de molts embrions suposa un èxit de la tècnica en si, i és de vital importància establir a priori què voldrem fer amb els embrions sobrants.

Si vols pots fer la teva consulta amb els nostres especialistes o demanar cita per resoldre tots els teus dubtes.