Estudis diagnòstics dels espermatozoides · Inseminació Artificial · Fecundació In Vitro · Tractaments Addicionals · Preservació de la Fertilitat
Existeixen moltes causes d’esterilitat de diferent naturalesa. Sigui quina sigui la causa, a Conceptum Fertilitat tenim els mitjans per a solucionar-ho.
A vegades, un estudi metabòlic pot orientar-nos a canviar el nostre estil de vida i així aconseguir l’embaràs. O bé pot existir una patologia lleu que pot corregir-se fàcilment amb una cirurgia mínimament invasiva.
Si per resoldre el problema cal realitzar un tractament de reproducció assistida, et podem oferir tots els estudis i tècniques que existeixen avui dia.
El seminograma és l’estudi bàsic d’una mostra de semen. Aquest anàlisi ens ajuda a definir el potencial fèrtil de l’home, ja que determina les característiques fisicoquímiques del semen i la concentració i mobilitat dels espermatozoides.
El test de selecció espermàtica és aquell que es realitza sempre previ a qualsevol tècnica de reproducció assistida, sigui inseminació o Fecundació In Vitro.
Tècnicament, consisteix en l’eliminació del plasma seminal que impedia la capacitació dels espermatozoides (pas indispensable per a la fecundació).
S’aconsella que es realitzi com a rutina en l’estudi de fertilitat masculina, ja que ens dóna informació sobre com respon la mostra seminal al test i podem definir millor l’estratègia reproductiva.
Expressa el percentatge d’espermatozoides que danyen l’ADN. Un elevat percentatge d’espermatozoides amb fragmentació podria explicar la causa de la infertilitat, i en funció de la fragmentació (cadena simple o doble cadena de l’ADN) podria originar problemes a la fecundació o bé provocar avortaments espontanis.
Hi ha dos tipus de fragmentacions, segons el nombre de cadenes afectades de l’ADN:
– Fragmentació de cadena senzilla (ss FDNA): Causada per estrès oxidatiu. És un mal estès per tot el genoma. Es pot tractar amb antioxidants.
– Fragmentació de cadena doble (ds FDNA): causada per activitat enzimàtica endonucleasa i és un mal localitzat en regions del genoma. No hi ha tractament, només reduir el consum de tòxics.
L’assaig COMET permet valorar i diagnosticar la fragmentació d’ADN tant de cadena senzilla com de cadena doble en mostres d’esperma. És una prova que combina l’anàlisi de les mostres d’esperma en condicions de pH neutre i alcalí.
Amb el COMET neutre es detecten els trencaments de doble cadena, relacionats amb una alta probabilitat d’avortament, i errors en la implantació i el desenvolupament embrionari. Mentre que amb el COMET alcalí, es detecten trencaments de cadena senzilla, relacionada amb la probabilitat d’embaràs natural.
Quan només existeixen lesions de cadena simple, la viabilitat de l’espermatozoide a mig termini es veu compromesa, ja que aquest podria entrar en un procés de mort cel·lular programada o Apoptosi. És capaç de fecundar l’ovòcit però afectaria el desenvolupament de l’embrió.
Quan existeixen lesions de doble cadena, significa que existeixen defectes en la reparació dels trencaments que es produeixen perquè tingui lloc la recombinació genètica. Aquest defecte donaria lloc a embrions inviables, ja que tindrien desequilibris en el nombre de cromosomes.
La Hibridació In situ Fluorescent (FISH) és un anàlisi citogenètic del contingut cromosòmic dels espermatozoides. Consisteix a aplicar sondes d’ADN específiques per a regions cromosòmiques determinades que permeten enumerar els cromosomes analitzats i detectar possibles alteracions en el contingut nuclear de l’espermatozoide. En l’anàlisi habitual s’avaluen els cromosomes 13, 18, 21, X i I.
Els espermatozoides, en condicions normals, inclouen una còpia de cada cromosoma i la tècnica de FISH ens permet detectar alteracions per excés o per defecte.
És un procediment a partir del qual s’obtenen espermatozoides directament del testicle. Es recorre a aquesta tècnica quan no existeixen espermatozoides en l’ejaculat (mostres azoospèrmies).
Aquest és el cas, per exemple, d’aquells homes que s’hagin sotmès a una vasectomia o que, per motius genètics, manquen dels conductes que connecten els testicles amb la uretra per a dur a terme l’ejaculació, coneguts com a conductes deferents.
Quan els espermatozoides són recollits directament del testicle, a causa de la falta de maduració, aquests no tenen mobilitat lineal i només presenten un moviment vibracional.
En funció de la qualitat del semen, la integritat de les trompes de Fal·lopi i de l’edat i/o reserva ovàrica de la dona, les tècniques de reproducció assistida es divideixen en:
La Inseminació Artificial (IA) consisteix en la introducció d’una mostra de semen de la parella (IAC) o del donant (IAD), prèviament tractada al laboratori, a l’interior del tracte genital de la dona i en hores pròximes a l’ovulació.
Aquesta tècnica estaria indicada per a aquells casos en què la mostra de semen compleix els criteris mínims de qualitat per a la seva execució, quan en l’estudi mitjançant histerosalpingografia de les trompes de Fal·lopi es demostra la seva permeabilitat i quan no existeix una reserva ovàrica límit que ens constrenyi.
També seria el tractament d’elecció per a aquelles dones sense parella que desitgin ser mares, ja que s’utilitzen espermatozoides de donant que per definició tenen una bona qualitat contrastada.
Fecundació In vitro convencional
És una tècnica de reproducció assistida que consisteix a facilitar la trobada de l’ovòcit i els espermatozoides dipositant una concentració adequada dels espermatozoides en la placa de cultiu juntament amb els ovòcits madurs en metafase II (MII) i amb les cèl·lules del cúmulus que l’envolten.
Consisteix a estimular els ovaris amb una dosi adequada de medicació per a aconseguir un nombre d’òvuls madurs suficients per a obtenir embrions evolutius. Triarem els de més qualitat per ser transferits a l’úter.
Durant l’estimulació, que es realitza administrant hormona fol·licle-estimulant (FSH) a la dona, es duen a terme controls ecogràfics i analítiques que ens permeten inferir el nombre aproximat d’òvuls madurs que obtindrem. Quan aquest és òptim, desencadenem la maduració i alliberament de l’òvul mitjançant una medicació (hCG o Gonadotropina Coriònica humana) i 36 hores després realitzem l’extracció d’aquests. Aquesta extracció es realitza sota sedació anestèsica i dura uns 20 minuts.
Aquest mateix dia, la parella (en el cas d’utilitzar semen conjugal) recollirà una mostra de semen. En el cas d’utilitzar semen de donant ja disposarem de la mostra preparada en el laboratori. Posteriorment, el biòleg procedirà a la fecundació dels òvuls madurs mitjançant la microinjecció espermàtica.
I després d’entre 3 – 6 dies d’evolució dels embrions es decidirà aquell o aquells embrions aptes per a ser transferits.
Aquesta és una tècnica que pot realitzar-se tant amb cèl·lules reproductores pròpies com de donant. El procés serà el mateix, però la dona que se sotmetrà a l’estimulació i extracció dels òvuls serà la donant.
Normalment decidirem realitzar una FIV en aquells casos en què realitzar una inseminació artificial no estigui indicat perquè existeixi una evidència de fracassos anteriors de la mateixa i en casos d’edat avançada amb reserva suficient per a realitzar-la.
Existeixen algunes tècniques terapèutiques addicionals que decidirem juntament amb vosaltres quan aplicar, per a aconseguir l’embaràs en aquells casos als quals existeixi coneixement d’alguna alteració corregible, quan existeixi l’antecedent de tractaments previs fallits i/o quan els mateixos pacients expressin el desig de realitzar-les per a augmentar les seves taxes d’èxit.
El xip FERTILE® és un dispositiu senzill i innovador de selecció d’espermatozoides, que mitjançant la tècnica de microfluids, selecciona els espermatozoides més sans per a la FIV–ICSI.
Aquesta tècnica imita les condicions de selecció espermàtica del tracte genital femení amb relació al número i la integritat dels espermatozoides que arriben fins a l’ovòcit. És especialment útil en pacients que presenten una taxa elevada de fragmentació de l’ADN espermàtic.
Els espermatozoides seleccionats amb xip FERTILE® mostren una millor motilitat i morfologia, baixes taxes de fragmentació d’ADN i menys quantitat d’espècies reactives d’oxigen (ROS), que altres mètodes tradicionals.
La Separació Magnètica per Columnes d’Annexina V (MACS) és una tècnica de selecció que aplicada a mostres de semen ens permet eliminar espermatozoides apoptòtics (que han iniciat el procés de mort cel·lular) de l’ejaculat.
L’espermatozoide quan inicia el procés d’apoptosi té la fosfatidilserina a la membrana interna que s’externalitza i actua com a marcador de l’apoptosi primerenca. Aquesta tècnica aprofita l’elevada afinitat de l’annexina V per a reconèixer aquesta fosfatidilserina (marcador apoptòtic) en presència de calci.
La mostra de semen s’incuba amb aquesta annexina V conjugada amb esferes de ferro biodegradable i, posteriorment, es fa passar per una columna sotmesa a un camp magnètic.
D’aquesta manera, els espermatozoides apoptòtics es quedaran retinguts en la paret de la columna, mentre que els no apoptòtics són recuperats per elució a la sortida d’aquesta. Aquesta fracció s’utilitzarà en els tractaments de reproducció assistida.
Aquesta tècnica es pot aplicar en aquelles parelles on l’home presenta una elevada fragmentació de l’ADN espermàtic.
La biòpsia embrionària és una tècnica de micromanipulació que consisteix a extreure una o diverses cèl·lules d’un embrió en divisió, en funció de l’estadi de desenvolupament embrionari, per a analitzar-les genèticament (diagnòstic genètic preimplantacional, PGT) i així poder seleccionar aquells embrions lliures d’una determinada alteració genètica abans de ser transferits a l’úter.
El resultat possibilita la identificació d’anomalies en estadis previs a la implantació, evitant el desenvolupament d’anomalies genètiques i prevenint l’avortament espontani provocat per aquestes.
Les principals indicacions on es recomana realitzar una biòpsia embrionària són les següents:
El Test de Compatibilitat Genètica consisteix en una tècnica innovadora que es realitza mitjançant una anàlisi de sang a la parella i/o donants de gàmetes i que ens permet evitar la transmissió de centenars de malalties genètiques a la descendència.
Una vegada realitzat el Test de Compatibilitat Genètica en tots dos progenitors, es realitza el Matching Genètic. Les dades de tots dos membres de la parella, o del donant assignat en el cas d’un tractament de reproducció assistida amb donació de semen o òvuls, són creuats i comparats per a determinar si poden transmetre alguna malaltia de les estudiades.
El Matching Genètic assegura que tots dos membres són genèticament compatibles abans de buscar l’embaràs de manera natural o mitjançant un tractament de reproducció assistida, evitant la transmissió de malalties genètiques als fills.
És important realitzar aquesta tècnica quan els progenitors són portadors asimptomàtics d’una malaltia genètica hereditària de caràcter recessiu. Això es deu al fet que ells poden no manifestar la malaltia, però si tots dos progenitors són portadors de la mateixa mutació, hi ha un 25% de probabilitats que el nadó neixi amb la malaltia.
És un test patentat per Igenomix® que estudia l’expressió gènica de l’endometri (capa més interna de l’úter) per a determinar quin és el millor moment per a transferir un embrió. Hi ha un petit percentatge de dones que presenten un decalatge en el temps en la preparació de l’endometri, sigui per lentitud o rapidesa, la qual cosa provocaria intents fallits d’embaràs seguint les pautes de medicació habituals.
Realitzant les rectificacions aconsellades pel resultat del test, la probabilitat d’embaràs augmenta notablement.
Actualment existeix la possibilitat d’estudiar tres característiques endometrials en una mateixa presa de teixit endometrial, Test ENDOMETRI®:
La criopreservació d’embrions és la manera de preservar i mantenir la funcionalitat de les cèl·lules de l’embrió a temperatures extremadament baixes en nitrogen líquid (-196 °C) durant períodes llargs de temps per al seu ús posterior amb finalitats reproductius.
Actualment es realitza mitjançant una tècnica nova coneguda com a vitrificació. Es basa en l’ús de concentracions molt elevades de crioprotector i temperatures extremadament baixes, donant com a resultat la solidificació de la solució aquosa de l’interior de l’embrió per un augment extrem de la viscositat. D’aquesta manera, s’evita la formació de cristalls de gel que podrien danyar les cèl·lules que componen aquest embrió. La taxa d’èxit d’aquesta tècnica és molt elevada, garantint la plena disponibilitat dels embrions criopreservats per a utilitzar-los en el futur.
La criopreservació d’embrions és altament recomanada en els següents casos:
El mètode ROPA amb semen de Donant (per les seves sigles en espanyol de Recepció d’Ovòcits de la Parella), és el tractament de fecundació in vitro que permet a les parelles de dones aconseguir el seu somni de ser mares, ja sigui aportant els òvuls, com a mare genètica, o bé gestant al nadó en el seu ventre, com a mare biològica.
El procediment general consisteix en la realització d’una fecundació in vitro (FIV) al laboratori, on es fecunda l’òvul d’una de les dones amb un espermatozoide d’un donant de semen anònim, i l’embrió resultant es transfereix a l’úter de l’altra dona.
Al donant de semen, per llei, se li exigeix garantir uns paràmetres seminals excel·lents i superar controls analítics, físics i psicològics per a evitar qualsevol mena de risc. A més, es triarà aquell donant de semen les característiques fenotípiques del qual i immunològiques s’assemblin més als teus.
És el procediment mitjançant el qual obtenim cèl·lules reproductores (siguin femenines o masculines) per a la seva conservació i utilització en el temps.
Els motius pels quals podem plantejar-nos conservar la nostra fertilitat poden ser variats. Pot ser perquè hem de sotmetre’ns a un tractament que resulta tòxic per a les nostres cèl·lules reproductores (com la quimioteràpia) i provoca esterilitat, perquè hàgim de seguir un tractament incompatible amb l’embaràs o perquè simplement no sigui el moment idoni (econòmicament, emocionalment…).
En el cas dels homes, existeix una gran flexibilitat segons l’edat. Però en el cas de les dones, l’edat és el principal factor limitant. Idealment, el millor moment per a conservar els òvuls seria abans dels 35 anys.
Per què? En aquest període existeix una gran capacitat dels ovaris per respondre al tractament, el que es tradueix en una gran eficàcia, ja que s’obtenen més òvuls. A més, els òvuls obtinguts posseeixen una major qualitat el que implica una major capacitat per a donar lloc a embrions de bona qualitat.
Així doncs, perquè la preservació de la fertilitat ens doni una opció real d’embaràs s’hauria de realitzar a una edat com més jove millor.
Com es realitza? La tècnica d’estimulació dels ovaris i l’extracció dels òvuls és exactament la mateixa que es realitza en una fecundació in vitro, però en aquest cas els òvuls madurs obtinguts són congelats sense fecundar.
CONTACTE
El vostre somni està més a prop
Conceptum Reus · Passeig Sunyer, 49 · 43202 Reus
Conceptum Tarragona · Rambla Nova, 78 · 43003 Tarragona
Avis legal · Política de Privacitat · Política de Cookies
Conceptum Societat de Serveis Mèdics S.L. · B43478916
Tots els drets reservats · Executive Thinking by R l l
Tu oportunidad de ser madre.
Solicitud de 1ª Visita Informativa Gratuita
